La geografia de la Comunitat Valenciana presenta en l'actualitat, des d'un punt de vista demogràfic i socioeconòmic, un panorama desigual que està tenint conseqüències sobre el desenvolupament econòmic de les diferents zones d'esta i sobre el nivell de benestar dels seus habitants.

A la Comunitat Valenciana molt pocs nuclis de població de gran extensió es localitzen a l'interior i tan sols algunes comarques de la província de València i, sobretot, d'Alacant, mantenen ciutats a l'interior de certa entitat i jerarquia. A més, molts dels caps de comarca històrics del medi rural han perdut població i centralitat de forma important.

Les perspectives d'estes comarques s'han vist enfosquides per l'efecte d'atracció que generen les comarques del litoral de la Comunitat Valenciana, que tenen els majors nuclis de població i el reclam d'unes possibilitats majors de desenvolupament econòmic, atesa la major dotació d'empreses i d'infraestructures que en reforcen la posició dominant. No obstant això, hi ha excepcions a esta realitat, perquè algunes de les nostres zones de l'interior presenten nivells de desenvolupament socioeconòmic elevats com a resultat de l'existència de ciutats d'interior, bona dotació d'infraestructures i uns sectors secundari i terciari competitius.

Esta manifesta dualitat que presenta la Comunitat Valenciana des d'un punt de vista territorial, entre el que habitualment s'entén per interior i litoral, respon a múltiples factors històrics, socials, demogràfics i econòmics, i que comporten un major dinamisme a les comarques litorals, que concentren la major part de la població i de l'activitat econòmica.

Les comarques de l'interior, tot i que entre estes hi ha diferències de desenvolupament socioeconòmic i d'evolució, es caracteritzen en general per un menor nivell d'infraestructures, una menor activitat industrial i comercial, i un sector primari en retrocés. No obstant això, tenen altres potencialitats que canalitzades com cal poden convertir-se en el punt de partida que garantirà el seu futur i els permetrà igualar els seus estàndards socioeconòmics als de les zones del litoral valencià.

Esta situació només serà possible a través d'una adequada política d'ordenació del territori que tendix a potenciar la repoblació de les comarques de l'interior i a fomentar el seu desenvolupament econòmic i social.

Amb esta finalitat El Govern Valencià ha elaborat el present Pla de Revitalització de les Comarques de l'Interior de la Comunitat Valenciana per al període 2004-2011, i busca la promoció i el desenvolupament de les zones rurals més desfavorides de l'interior de la Comunitat Valenciana i l'èxit d'un creixement més equilibrat espacialment, que beneficie per igual als habitants de les diferents àrees de la geografia valenciana.

Es tracta d'una iniciativa vertebradora que vol potenciar la riquesa entre els distints territoris de la Comunitat Valenciana, i articular una vertadera cohesió territorial. D'esta manera, la Comunitat Valenciana fa ressò de les polítiques d'acció territorial propugnades per la Unió Europea, fent realitat els principis de solidaritat i d'equitat territorial arreplegats en la seua Constitució i en el document de l'Estratègia Territorial Europea.

2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LES COMARQUES DE L'INTERIOR

Les comarques de l'interior de la Comunitat Valenciana es caracteritzen, amb poques paraules, per:

a) Reduït volum demogràfic en gran part d'estes, sobretot, en els grups més jóvens en edat activa, que dóna lloc a un teixit urbà poc desenvolupat, amb poblacions que en la seua majoria tenen menys de 1.000 habitants i on només alguns caps de comarca superen els 5.000 habitants.

b) Una tendència a la despoblació, que es manifesta en un decreixement o evolució negativa de la població en nombrosos àmbits d'interior de la Comunitat Valenciana.

c) Un progressiu envelliment de la població situada en els nuclis rurals, com a principal símptoma de la despoblació que s'ha anat produint al llarg de les últimes dècades, ja que els jóvens han conformat els fluxos d'immigració cap a àrees més desenvolupades i amb majors nivells de benestar.

d) Insuficient dotació d'infraestructures bàsiques. Açò dóna lloc a greus problemes d'accessibilitat entre les comarques interiors de la Comunitat Valenciana i els principals centres de població de la nostra Comunitat i altres àrees d'Espanya, reduint els atractius per a la implantació de noves empreses i activitats econòmiques. Els principals eixos de comunicació del territori discorren al llarg de la costa, les comarques del semilitoral i les de l'interior de la província d'Alacant.

f) Nivells de renda per «càpita» inferiors a la mitjana de la Comunitat Autònoma, si bé tampoc diferixen dels de la resta de zones d'interior d'Espanya, i s'ha de destacar des de 1995 un notable augment en la renda disponible.

g) Existència de zones de l'interior amb un major desenvolupament econòmic que no obstant això es poden vore afectades per processos de deslocalització empresarial o altres derivats de la crisi dels sectors econòmics tradicionals.

2.1 FACTORS D'INCIDÈNCIA NEGATIVA EN LA SITUACIÓ ACTUAL DE LES COMARQUES DE L'INTERIOR

Entre els factors d'incidència negativa, podem destacar els següents:

1. Els condicionaments físics, concretats en la disposició interior de la majoria dels contraforts muntanyosos, i en els majors rigors climàtics que es produïxen en estes àrees, tant per la seua major llunyania de la costa com per les dificultats orogràfiques. Estes característiques del relleu i del clima han restringit històricament les possibilitats d'assentament poblacional i de desenvolupament socioeconòmic en gran part de les comarques de l'interior de la Comunitat Valenciana.

2. La configuració dels principals eixos de comunicació al llarg de la costa. El més important és l'autopista de peatge A-7, que recorre la Comunitat Valenciana de nord a sud amb un marcat caràcter turístic. Cap al sud, este eix es desplega en un altre que discorre per l'interior (N-430 i N-340) i unix els nuclis industrials de València, Alzira, Xàtiva i Alcoi. Finalment, l'eix que s'ha vingut a denominar del Vinalopó enllaça la zona d'Alacant, Elx i Crevillent amb determinats nuclis de l'interior d'esta província, com Elda i Novelda.

3. La crisi de l'agricultura tradicional, i amb esta dels espais de l'interior de la Comunitat Valenciana, que es van veure especialment afectats pel declivi econòmic, demogràfic i social durant la segona mitat del segle XX, va produir un procés de despoblament i èxode a àrees confrontants, socialment i econòmicament més dinàmiques.

4. La progressiva concentració d'activitat econòmica a les àrees litorals i urbanes de la Comunitat Valenciana que es va produir al llarg del segle XX, encara que de forma més accentuada en la segona mitat, va coincidir amb la crisi dels espais rurals de l'interior.

5. La crisi dels sectors econòmics tradicionals que afecta totes les zones d'interior, inclús a aquelles que tenen un grau d'industrialització i de servicis considerable.

Estos fets són especialment rellevants perquè han afectat negativament, no sols a la capacitat de la societat local per a desenvolupar les potencialitats del territori i afrontar les noves situacions que es van generant, sinó també a la pròpia sostenibilitat del model territorial. En alguns casos extrems, la combinació de processos emigratoris i l'envelliment resultant han portat a l'abandó o esgotament d'alguns nuclis de població, amb la consegüent contribució a la desvertebració del territori i al declivi econòmic d'algunes comarques de l'interior.

D'altra banda, des del punt de vista intracomarcal, a les comarques de l'interior de la Comunitat Valenciana s'ha donat un procés de despoblament de les localitats més xicotetes i, si és el cas, el manteniment o concentració en un reduït nombre de nuclis, que vénen a coincidir amb les capitals comarcals. Així, les comarques de l'interior que basaven l'ocupació del territori en un model d'assentament en gran part dispers (el cas del Mas en els Ports i l'Alt Maestrat), són les que han patit especialment els efectes d'eixe despoblament i una lleu concentració de població en les capitals comarcals. Només les noves i més recents demandes de la població urbana (turisme rural), o el manteniment d'uns vincles amb el lloc d'origen, han contribuït a mantindre part d'estos nuclis.

Molts dels centres poblacionals de les comarques de l'interior han quedat per davall del que es considera el llindar mínim de població necessari per a mantindre una estructura bàsica de servicis i equipaments terciaris. I és precisament la pèrdua d'estos servicis i equipaments bàsics (comercials, educatius, sanitaris, i inclús religiosos), la que tanca un cicle de despoblament i desvitalització socioeconòmica, amb greus conseqüències per a la necessària vertebració territorial i per al desenvolupament harmònic i sostenible del territori.

2.2 FACTORS D'INCIDÈNCIA POSITIVA EN EL FUTUR DE LES COMARQUES DE L'INTERIOR

A pesar de tots els condicionants exposats amb anterioritat, les àrees rurals de la Comunitat Valenciana presenten valors i potencialitats cada vegada més apreciats.

La baixa densitat de població, l'atractiu de la seua forma de vida enfront dels problemes quotidians que presenta la vida urbana, o l'existència de municipis dotats d'un notable patrimoni historicoartístic o d'entorns de gran valor paisatgístic i ambiental fan dels nostres municipis d'interior un complement i una alternativa pròpies d'una societat altament urbanitzada.

Precisament estos valors fan a les zones d'interior especialment atractives per a un dels sectors més dinàmics en l'actualitat, el turisme rural. Experiències en municipis de la nostra Comunitat han posat en relleu la importància d'este sector en la dinamització i el progrés en la vida local.

També, la situació geogràfica i els condicionaments físics de gran part dels municipis d'interior de la Comunitat Valenciana els convertixen en idonis per a la posada en marxa d'iniciatives energètiques alternatives a les tradicionals, com ha demostrat la gradual extensió dels parcs eòlics. Així mateix la gran riquesa del seu patrimoni forestal constituïx un recurs a explotar per part dels municipis.

Els municipis d'interior tenen uns índexs de desocupació menor a la mitjana de la Comunitat Valenciana. Si bé això és a causa de la massiva immigració, és de destacar l'existència de plena ocupació en bona part dels municipis de les comarques d'interior, amenaçat, no obstant això, per la crisi de l'agricultura de secà i dels sectors industrials tradicionals.

D'altra banda, estos municipis afigen a la seua qualitat de vida l'existència de bons servicis educatius i sanitaris, conseqüència del gran esforç inversor realitzat els últims huit anys. Això provoca ratio de metge -professor per habitant-alumne superiors als de la resta de la nostra Comunitat.

També la inversió en infraestructures fa possible que el gaudi d'estes qualitats positives resulte cada vegada més compatible amb els avantatges associats a la vida en les grans concentracions urbanes. Un adequat desenvolupament i extensió de servicis i infraestructures suposa una contribució decisiva perquè les característiques i valors específics de l'àmbit rural es transformen en noves oportunitats per a la millora del nivell de vida i benestar de la seua població, i per a atraure nous usos, nous residents i noves àrees d'activitat productiva: turisme, educació ambiental, agricultura ecològica, centres de treball associats a noves tecnologies, servicis, recuperació i conservació del patrimoni cultural, entre altres.

Un altre aspecte molt positiu és l'existència de comarques de l'interior que tenen un notable desenvolupament econòmic i amb una població jove, activa i dinàmica, especialment a les zones interiors limítrofs amb la costa i en l'interior de la província d'Alacant. Sens dubte, esta realitat econòmica i social farà més senzill afrontar els reptes que planteja la globalització econòmica mundial, la deslocalització i la crisi dels sectors tradicionals.

L'objectiu bàsic de l'acció de govern en relació amb les comarques de l'interior ha de ser el de contribuir a desenvolupar eixes oportunitats, i reduir així les diferències de nivells de renda i benestar amb les comarques del litoral i amb les àrees més densament urbanitzades, frenant i invertint la tendència a l'envelliment i la pèrdua de població, i conservant i recuperant una part important del nostre patrimoni col·lectiu, tant cultural com natural.

3. DELIMITACIÓ DE L'ÀMBIT TERRITORIAL DEL PLA DE REVITALITZACIÓ DE LES COMARQUES DE L'INTERIOR

El criteri tingut en compte per a la delimitació de l'àmbit territorial d'este Pla ha sigut el d'aquelles comarques que se situen a l'interior de la nostra Comunitat, que per la pròpia ubicació, presenten índexs econòmics i demogràfics inferiors a les del litoral.

La situació demogràfica en estes comarques produïx densitats de població molt desiguals. Així, enfront d'una densitat mitjana a la Comunitat Valenciana de 180,7 habitants per km2 en 2002, cal destacar les molt baixes taxes de densitat demogràfica de l'interior de Castelló (els Ports 5,7; l'Alt Millars 6,1; l'Alt Maestrat 12,3; l'Alcalatén 23,6; l'Alt Palància 23,7) i de l'interior de València (el Racó d'Ademuz 7,6; la Vall de Cofrentes-Ayora 9,1; els Serrans 12,2; la Plana d'Utiel-Requena 22,2; i La Canal de Navarrés 24). Com s'observa, totes estes tenen una densitat de població inferior a 25 habitants per Km2.

No obstant això, hi ha altres comarques interiors que estan en un estadi en què la dinàmica demogràfica és positiva i el grau de desenvolupament socioeconòmic és elevat, ben derivat d'una base econòmica tradicional o d'un desenvolupament més incipient, en alguns casos lligat també a les infraestructures viàries de carreteres.

Al contrari, hi ha altres comarques en què la pèrdua d'efectius demogràfics és el principal problema, i en les quals l'activitat productiva és menys intensa i més dependent del sector agrari.

Si es té en compte el creixement vegetatiu de la població, les zones de l'interior són les que en termes generals presenten taxes negatives de creixement vegetatiu de la població, sense perjuí de l'existència d'excepcions, sobretot a comarques limítrofes amb el litoral.

LES COMARQUES DE L'INTERIOR EN LES POLÍTIQUES EUROPEES

El Pla de Revitalització de les Comarques de l'Interior no oblida les possibilitats que ens oferix la Unió Europea, d'acord amb els seus principis de solidaritat i de cohesió territorial. A la Comunitat Valenciana, on el dèficit hídric i les necessitats de les comarques interiors necessiten solucions reals , l'ús eficaç i responsable de les possibilitats d'ajuda que atorga la política de cohesió europea adquirix un paper de singular importància.

La Unió Europea, a través de les seues diferents polítiques, establix programes de cofinançament i subvencions que incidixen de forma directa i són d'interés per a les zones de l'interior de la nostra Comunitat.

- Les iniciatives comunitàries dels fons estructurals emmarcats en la política regional comunitària (Desenvolupament del medi rural: Iniciativa Leader + i Cooperació Interregional: Iniciativa Interreg).

- La política agrícola Comuna.

- La política de medi ambient (Programa LIFE ).

- La societat de la informació: (programes eLearning i eContent ).

- Les iniciatives del fons social europeu i els programes de capacitació professional (Iniciativa EQUAL i programa Leonardo).

La iniciativa LEADER + és la iniciativa més interessant per al desenvolupament del medi rural, perquè està dissenyada per a ajudar els agents del món rural a reflexionar sobre el potencial del territori en una perspectiva de llarg termini. Se centra en l'associació i en les xarxes d'intercanvi d'experiències, i fomenta l'aplicació d'estratègies de desenvolupament sostenible integrades i originals.

En el mateix context, la iniciativa Interreg té com a objectiu reforçar la cohesió econòmica i social de la Unió i fomentar la cooperació transfronterera, transnacional i interregional i el desenvolupament equilibrat del seu territori. Les comarques de l'interior poden participar d'esta iniciativa en múltiples aspectes, com ara: ordenació territorial, sistemes de transport eficients i sostenibles, millora de l'accés a la societat de la informació, conservació i millora del medi ambient, patrimoni cultural, I+D+I , societat de la informació, turisme, cultura i ocupació , entre altres.

Les zones d'interior es beneficien ja dels avantatges de la política agrícola comuna, i precisament en aquells llocs on esta ha tingut major implantació s'aprecien nivells superiors de renda en el sector primari. La Generalitat Valenciana fa un seguiment estricte de les seues accions des de la seua oficina a Brussel·les. Els fons destinats al desenvolupament rural augmentaran significativament en els pròxims anys, la qual cosa suposa un conjunt d'oportunitats per als municipis d'interior que este Pla ha tingut en compte.

Si bé les comarques d'interior presenten en molts casos xifres de creixement vegetatiu negatiu, també és cert que les mateixes també estan sent partícips del fenomen de la immigració, en major grau en aquelles que presenten un major desenvolupament econòmicament i especialment en les de caràcter agrícola. La iniciativa comunitària EQUAL , promoguda i finançada pel Fons Social Europeu, està dedicada a l'impuls de noves formes de lluita contra la discriminació i la desigualtat experimentades per tots aquells que disposen d'un ocupació com per aquells que ho busquen . Forma part d'una estratègia europea integrada per a l' ocupació , i té per objectiu la lluita contra totes les formes de discriminació i desigualtat que es produïxen en el mercat de treball i, en particular, contra aquelles que es basen en el sexe, la raça, l'origen ètnic, les creences o l'edat.